Una araboga
plora a l’hivern,
una floreta
somriu a abril
i l’oroneta,
–vol d’embolics–
fa una rialla
cercant son niu.
I allà en el cel,
la carcallada
de colorins.
Jo, passejant-me
pels vells camins,
cante per fora,
plore per dins.
PERIS i SEGARRA, Miquel «Aiguamoll i senill» (1965-66)
dins Salms
L'araboga, "pluja fina d’aigua mesclada amb neu", en una de les seves accepcions, simbolitza l'hivern. La floreta, l'oreneta i la carcallada de colorins, la primavera. L'araboga plora perquè és pluja, i perquè es relacionaria amb el "cante per fora,/ plore per dins": una imatge de l'empatia cap a fora, i de l'abstracció per dins. Una imatge de la roca de duresa de la nostra vida, coberta per capes de felicitat, que deia Rosa Cabré. Una idea expressada poèticament, que és preciosa.
9 comentaris:
Quin poema més senzill i alhora profund. Unes imatges perfectes tant per expressar el temps que es viu com el món interior. La referència a Rosa Cabré...em recorda l'aula plena i Les Elegies de Carles Riba, que les sentia i ho transmetia tot i que deia que no era el que més li entrava.
Sí, Roser, és senzill i profund.
La Rosa Cabré em sembla que és més de poesia realista que no pas de Riba.
Un poema deliciós ! em plau l'araboga! i el cante per fora i plore per dins...condensació brillant d'empatia i abstracció tal com has comentat! m'alegra el dia aquest poema!
Elfreelang: tu també m'alegres el dia! És bo de saber conviure amb els oposats.
Senzillesa contemplativa que arriba al cor precisament per la riquesa d'allò contemplat.
Preciosa araboga.
Olga: senzillesa i riquesa alhora, el secret.
Jordi: la coneixies, la paraula? És l'escollida per Josep Porcar al seu bloc en relació a la iniciativa de Víctor Pàmies d'ahir.
M'ha encantat. Cal estar sempre atents; i no deixar-se perdre res. Una abraçada.
Benvingut, Jordicine, veig que tu sí que estàs atent!
Publica un comentari a l'entrada