A les palpentes cercaves excuses
com qui sap que tot està perdut.
I
t’amagaves en racons inexpugnables
tot confiant no ser descobert.
Però arribà el dia temut
i vas haver d’obrir el cor de bat a bat.
Vingueren els dies de les promeses incalculables,
de les convencions
establertes,
de les fases del trobar.
Ara romàs en silenci
esperes perdre`t de nou.
ESTONETES dins Llibres a estones
El progrés, les convencions, l'empatia, porten a voler perdre's de nou, a
desconfiar, a tornar a l'abstracció del principi, a ser inadaptat. Això passa quan et cases i malgrat tota la felicitat, tot plegat no t'omple.
Fa 2 dies
Entrades
2 comentaris:
Helena, moltes gràcies de nou. Petonets.
Publica un comentari a l'entrada