dimecres, 23 de maig de 2012
Desitjo el tot.
Jo, engruna del no-res,
no espero menys.
NINOT DE NEU, DINS Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
Una cosa molt gran en una de molt petita. Com un sol vers, també "engruna del no-res", la veu poètica aspira a l'absolut, no per més insignificant, la veu, menys ambiciosa.
Etiquetes de comentaris:
Ninot de neu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
D'aquest prenc nota, m'encanta.
una altra engruna que s'hi apunta..:)
Jpmerch i lolita: si li feu tant de cas és que s'ho val!
M'ha encantat! Que no ens abarateixin el somni!
porquet: molt bona aquesta cita de Llach.
Ei moltes gràcies Helena per haver-te fixat en els meus haikus. Sóc el Ninot de neu, em vaig presentar a aquest premi, però no vaig guanyar. Igual tu també et vas presentar, si és així, m'agradaria llegir-te. També sóc blogaire, com pots veure. No cal dir que t'has guanyat un nou seguidor...
Una abraçada mínima i immensa!
Òscar: ja has vist quin èxit tenen els teus haikus en el meu bloc! Et vaig descobrir a partir dels d'un altre participant. Que saps qui ha guanyat?
Òscar: jo tinc aquest i tres blocs més, un de poesia meva. Veuràs que jo també tendeixo a ser força transparent, em treus complexos, doncs!
He esborrat tres comentaris. Em penso que em vaig passar en les meves conclusions.
M'he rellegit els meus haikús i no sé si m'acaba de convèncer el conjunt. No els penjaré al meu blog.
Òscar: jo no me'ls he llegit tots, els teus, i ara sembla que no ho puc fer, no hi puc accedir. Segur que són bons. Tens la inseguretat pròpia dels artistes.
Publica un comentari