Bada somort,
efímer i fugaç
l'ullal del temps.
MARA, dins Premis HaikusCiutat d'Olot 2012
No volem ser conscients de la mort que ens espera, en la forma del temps que és com un ullal que espera per ser-nos clavat. Per això "bada somort", el tenim adormit, l'ignorem en els nostres dies de cada dia, efímers i fugaços com ho és el temps.
4 comentaris:
Mai sé si això de ser l'únic animal conscient de la seva pròpia mort és un avantatge o una gran put...
Però un gat que se li mor un fill no n'és conscient, tampoc, de la mort?
M'agrada molt. Bona tria, Helena.
Jordi: en vull penjar algun que no és de la Mara ni del Karsten, però que és al mateix premi, ja ho veuràs.
Publica un comentari a l'entrada