Hauria de recordar qui sóc
per escriure'm.
Hauria de descolgar
entre les rels i la terra
la paraula que germina,
trèmulament invisible.
Tornar a la innocència
que habita el món dels dorments.
Tornar a ser allò que era
abans de néixer.
Tornar,
donar fe del meu despertar.
SÁEZ, Empar, Quatre arbres
Viena Edicions, 2016
Per fer poesia t'has de conèixer tu mateixa, has de recordar la teva infantesa, "entre les rels i la terra", entre els limbs i la vida, "la paraula que germina", la que pot arribar al lector. "Tornar a la innocència/ que habita el món dels dorments", perquè la poesia et redimeix, i s'identifica amb el dormir. Aquest "donar fe del meu despertar" és el que fas quan escrius. També crec que l'"abans de néixer", i el despertar, són els únics moments en què la vida val la pena.
4 comentaris:
La poesía, que es herramienta y vehículo de la racionalidad aliada con las emociones, o acaso a la inversa, sirve para conocerse uno un poquito más cada día. ¿Conocerse? Soberana aspiración, pues a medida que avanzas en lo que descubres de ti desechas otra parte que has dejado de reconocer. Escribir siempre vale, pero nunca convirtamos el poema o la prosa en un dogma, como en realidad no tendríamos que convertir ninguna idea. Para que la riqueza y el valor de la expresión las ideas deben fluir siempre, en cualquier plano. Sirve para entender nuestro propio cuerpo, su integridad, que es lo que a la larga y a medida que cumplimos años más nos interesa comprender.
Fackel,
Trobo curiós això que dius de "para entender nuestro propio cuerpo", jo creia que la poesia ens ajuda a entendre el que no és el cos. Però és veritat que el cervell en forma part, al capdavall.
Fabulous blog
Please read my post
Publica un comentari a l'entrada