2.
La pregonesa
d’uns ulls em desconcerta.
Tanco la porta.
FORMOSA, Feliu
La por davant la profunditat, d’allò abstracte o primitiu, pertorba, si ens volem mantenir en l’empatia, en la superficialitat, la lleugeresa, a vegades passa. Llavors tanquem la porta.
Subirachs sobirà
-
SUBIRACHS, Josep M.
dins *L'ombra de l'altre mar*
de Joan Margarit
La cara com a espill de l'ànima,
dins d'un quadre que, com un llibre obert,
també mo...
Fa 1 dia

2 comentaris:
Com al mite de la caverna, millor viure a les ombres, a la ignorància i tenir la seguretat de que vivim bé amb el que tenim, que cercar la llum i fer la pujada cap a l'exterior on trobem massa veritats per a despres tenir que modificar el món que ja coneixiem.
Estàs que no pares i jo més filosòfica que Plató.
Una gran abraçada
És un vici. M'encanta el mite de la caverna, però mai me l'havia plantejat així. Sí que paro una mica, amb aquests haikus: estic preparant molta teca per més endavant. Un poema al dia em sembla correcte.
Publica un comentari a l'entrada