14.
Per ara, em quedo
Una miqueta enrere
Sense obrir boca.
FORMOSA, Feliu
Davant la realitat que no acaba de comprendre, es queda lleugerament encongit, “sense obrir boca”, o sigui, sense posar-se a escriure. A vegades, moltes vegades, l’única conclusió és que no podem arribar a cap conclusió.
Prejudicis
-
Les persones et pregunten si encara
escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
tam...
Fa 10 hores
2 comentaris:
Sí Helena, però no oblidem l'advertència que ens fa en el primer sintagma: Per ara. És important perquè ens diu que es queda a l'aguait, però alerta.
Una abraçada
Salut i terra
Però al capdavall resta sense acció, mut, escoltant el seu propi silenci i cap enrere, es a dir sense tirar cap endavant, sense poder veure la llum, i sortir del pas.
L'advertència del primer vers, podem considerar-la també com una mena de suport on agafar-se per a que la seua situació no siga totalment absoluta i a més la relativitza més amb la paraula "miqueta", però en el fons, no deixa d'acceptar la realitat que ens apunta Helena.
Gràcies a tots dos.
Publica un comentari a l'entrada