Presentació
Qui sap que sóc i no què semblo,
entre les vestidures
del que vull aparentar.
Qui sap a quin mot contesto
i amb d’altre resto
convenientment determinat.
Per quins set sants em titllen
d’intitllable; i pel casual
allò a comparar-me o rebutjar.
Qui sàpiga què em revolta,
m’explicarà perquè em calma
la senzillesa d’una complexitat.
Tanmateix immers en el contradictori,
continuaré prou bèstia
i profundament humà.
UBACH, Joan (dins el bloc Espock)
El que val la veu poètica com a poeta només ho pot dir el lector-intèrpret, en últim terme. Les “vestidures”, o sigui els versos, vol que siguin bells. Qui sap a què fa referència la seva poesia: què diu, i què amaga, o què mostra al mateix temps que amaga. El “titllen/ d’intitllatble”: com si no existís, com si només tingués valor en comparació amb un altre, o sense valor d’entrada. “Qui sàpiga què em revolta” (sospito que la vida), s’explicarà perquè el “calma/ la senzillesa d’una complexitat”: o sigui la poesia. Continuarà “prou bèstia/ i profundament humà” (l’humà ja inclou “bèstia”). No es tracta doncs, d’un poeta intel.lectualitzat, fred, excessivament elevat. D’aquesta manera es presenta.
Prejudicis
-
Les persones et pregunten si encara
escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
tam...
Fa 11 hores
3 comentaris:
Jo crec que a més la veu poética es troba un poc perduda, no sap molt bé qui és i necessita que algú l'ajude a rretrobar-se fora de tanta contradictorietat.
Endavant, Helena!
Perdò per les dues rr
Crec que tens raó. Se li ha de fer més justícia, a aquest poema, a aquest autor.
Publica un comentari a l'entrada