13.
¿Haig de comprendre
el qui truca a la porta
del lloc que deixo?
FORMOSA, Feliu
L’home es troba entre el desig de transcendència i la consciència de finitud. Si s’abandona una de les dues opcions, és difícil que es pugui comprendre el qui s’aconforma amb la possibilitat abandonada. "Per a poder ésser imparcial cal ésser apassionat" deia Lluís Montanyà.
Jo, que no he conegut els homes
-
La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de
Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en
retens, ...
Fa 4 dies
1 comentari:
Sembla difícil acceptar la consciència de finitud, crec que resulta inevitable el desig de transcendència de l'ésser.
En aquest poema, es posa en dubte la comprensió, ningú no vol que el seu lloc, aquell on es sentia tant de temps còmode i segur, siga substituït per qualsevol altre. I en aquest dubte es reaferma el sentiment de transcendència que tan bé apuntes, Helena.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada