13.
¿Haig de comprendre
el qui truca a la porta
del lloc que deixo?
FORMOSA, Feliu
L’home es troba entre el desig de transcendència i la consciència de finitud. Si s’abandona una de les dues opcions, és difícil que es pugui comprendre el qui s’aconforma amb la possibilitat abandonada. "Per a poder ésser imparcial cal ésser apassionat" deia Lluís Montanyà.
Eixuta tendresa
-
Poema visual meu
Aquest poema visual és com un oxímoron en poesia convencional, i
això es reflecteix en el seu títol. Són dos elements contradictoris
pos...
Fa 3 dies

1 comentari:
Sembla difícil acceptar la consciència de finitud, crec que resulta inevitable el desig de transcendència de l'ésser.
En aquest poema, es posa en dubte la comprensió, ningú no vol que el seu lloc, aquell on es sentia tant de temps còmode i segur, siga substituït per qualsevol altre. I en aquest dubte es reaferma el sentiment de transcendència que tan bé apuntes, Helena.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada