13.
¿Haig de comprendre
el qui truca a la porta
del lloc que deixo?
FORMOSA, Feliu
L’home es troba entre el desig de transcendència i la consciència de finitud. Si s’abandona una de les dues opcions, és difícil que es pugui comprendre el qui s’aconforma amb la possibilitat abandonada. "Per a poder ésser imparcial cal ésser apassionat" deia Lluís Montanyà.
Portem tanta boira als ulls
-
Repte Poètic Visual 364. *La tempesta*
dins Relats en català
Cel amenaçador, verd esperança.
Anar endavant, entre
clarobscurs que ofeguen.
Qui no ha cone...
Fa 20 hores
1 comentari:
Sembla difícil acceptar la consciència de finitud, crec que resulta inevitable el desig de transcendència de l'ésser.
En aquest poema, es posa en dubte la comprensió, ningú no vol que el seu lloc, aquell on es sentia tant de temps còmode i segur, siga substituït per qualsevol altre. I en aquest dubte es reaferma el sentiment de transcendència que tan bé apuntes, Helena.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada