UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 23 de març del 2014

Tanka per a Corelli

Del verd frissosa, 
de Corelli, la nota 
extrema, altiva,
cap a ponent dreçant-se, 
gran remor que venia. 

DORCA, Jordi

Anhelant el verd de la primavera, com a músic que amaga el poeta, la nota, que és un instant, la més elevada, com a símbol de la màxima exigència, s'eleva en la posta de sol de la vida. Amb la gran remor del passat.

5 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Una mica de paradoxa, hi volia posar. No havia collit la idea de passat. Hi és, hi és. Breu i exacte, el comentari.

Helena Bonals ha dit...

La paradoxa de la primavera i la posta, suposo, Jordi.

Relatus ha dit...

Que bonic que el propi poeta descobreixi noves interpretacions a partir del comentari

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
doncs jo tot just ara entenc el que diu el Jordi en el comentari!

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Helena.
Gràcies, Loreto.
Moltes gràcies.