En l'alta proa,
records de nit invoques.
Llunyanes ribes,
dolça i grisa partença,
veus de pluja portaven.
DORCA, Jordi
Com Ulisses a la mar. Invoca, vol que tornin, els "records de nit", els de l'inconscient que porta la poesia, com també "les veus de pluja", pluja associada a la poesia també, pel que té d'excepcional. La "dolça i grisa partença", o sigui, no abstracta, no dolorosa, sinó feta amb empatia, amb ganes de ser feliç. "En l'alta proa", anant endavant en la seva aventura personal.
Entrades
4 comentaris:
La joia de viure. I Sempre, sempre l'esperança. No queda res més. És per a tots els qui estimo. Per a tots sense excepció.
Gràcies, Helena, moltíssimes gràcies.
Jordi,
jo també ho faig per a tots els que estimo!
La vostra invocació ha dut la pluja i la poesia. M'agrada!
Feliç viatge! Un poema molt inspirat
Publica un comentari a l'entrada