UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 20 de desembre del 2013


La neu, miràvem. 
 
Als prats d'hivern, com pètals
 
et vèiem caure, 
 
bellesa trista cada
 
volta que tu somreies.  



DORCA, Jordi desembre 2013


Un poema molt contradictori, paradoxal. La neu que cau en relació als pètals, dues coses tan semblants com antagòniques. També són contradictoris "bellesa trista" i "somreies", estats d'ànim que se solapen, són el mateix al capdavall. Com ho indicaria l'encavalcament del dos últims versos d'aquesta tanka, que els connecta en la diferència ("cada/ volta"), que fa anar les dues coses alhora, en els dos sentits.

16 comentaris:

Relatus ha dit...

Que bonic i senzill

Helena Bonals ha dit...

Sí, Loreto, a mi també m'agrada molt.

Sílvia ha dit...

M'agrada aquest còctel d'emocions, la bellesa trista d'un somriure trobo que és una imatge fantàstica.

Helena Bonals ha dit...

Jo també, Sílvia, és un estat d'ànim mixt, com ho sol ser el meu.

Matemáticas de Gabriel ha dit...

Precisament les contradiccions són d'aquelles coses que defineixen els estats d'ànim i el pensament humà. És la vida mateixa. Almenys jo desconfie d'aquells que tenen una seguretat absoluta en tot allò que fan o pensen. Les contradiccions són la salsa de la vida.
Els meus millors desitjos per a tu en aquestos dies tan especials, en qualsevol sentit, i que 2014 et regali tot allò que ets capaç de somiar desperta. Una forta abraçada, Helena.

Matemáticas de Gabriel ha dit...

Precisament les contradiccions són d'aquelles coses que defineixen els estats d'ànim i el pensament humà. És la vida mateixa. Almenys jo desconfie d'aquells que tenen una seguretat absoluta en tot allò que fan o pensen. Les contradiccions són la salsa de la vida.
Els meus millors desitjos per a tu en aquestos dies tan especials, en qualsevol sentit, i que 2014 et regali tot allò que ets capaç de somiar desperta. Una forta abraçada, Helena.

Helena Bonals ha dit...

Gabriel,
sí, no s'ha de ser fanàtic, però jo cerco l'absolut, ves quina contradicció!

Molt bon Nadal!!!

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, moltes gràcies.
Bon Nadal a tothom.

Minara ha dit...

Les contradiccions li donen molta més força. Senzill i preciós.

Helena Bonals ha dit...

Minara,

Gràcies!

Tens bloc? És que no et trobo!

Unknown ha dit...

"Bellesa trista" és quasi un oxímoron. M'intriga molt qui apareix al poema, hi ha un nosaltres que mira la neu i després la segona persona (et) a qui acaba parlant el poema.

Helena Bonals ha dit...

Joan,
els poemes ja el tenen, aquest misteri. I la bellesa pot ser molt trista (El amargo don de la belleza)

cantireta ha dit...

Paradoxa, se'n diu. Hom veu nevar en el somriure de l'estimada, i glaça el cor i els ulls de qui mira. Com se sap que glaça l'esfullar-se la rosa. Esperar, doncs, a que el somriure sigui lluminós, igual que en el paisatge.

Esplèndid...

cantireta ha dit...

I afegiria la vessant de les paraules planes amb què acaba cada vers, per així accentuar la melangia.

Doblement preciós. Ais... el faré servir a classe.

Helena Bonals ha dit...

cantireta,
no se t'escapa res!
"Com se sap que glaça l'esfullar-se la rosa", el teu comentari tampoc vull que se m'escapi!

cantireta ha dit...

:-) Ets el sol del meu gebre temporal...