UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 29 de desembre del 2013


Estic ple de tot,
de la llum,
de la boira,
de milers de primaveres,
de silencis criminals.

Estic ple de tot,
de paraules que s'acaben,
de converses inacabables,
d'ara tu i després jo.

Estic ple de tot,
de saber que tot s'atura,
de problemes intangibles,
de promeses de paper.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls.València: Germania, 2013

La veu poètica constata que ell, en una metonímia de la seva poesia, és ple d'empatia tant com d'abstracció, de felicitat com de buidor. De silenci com de verborrea, de tenir en compte l'altre com de ser egoïsta. De realisme tant com de somnis. Aquest poema és un exemple del que el poeta diu, en definitiva. Ni massa curt ni massa llarg, ni massa elemental ni massa espès.

6 comentaris:

Relatus ha dit...

Jo també he tingut aquesta sensació alguna vegada, llavors procuro desconnectar de tot

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
és necessari, desconnectar de tant en tant, i perdre el temps!

Matemáticas de Gabriel ha dit...

Estar ple d'aquesta manera és estar viu. Tots hauríem d'estar plens així.
Et desitge, Helena, que els instants de felicitat sovintegen durant tot el 2014 al teu voltant i dels teus. Una abraçada ben forta.

zel ha dit...

Estar pleés una manera d'estar viu. De vegades, de ser al llindar de l'abisme de la paranoia, i sí, cal buidar el cap. Bon any, Helena!

Helena Bonals ha dit...

Gabriel,
no ho havia pensat pas així, que estar ple és estar viu.

Molt bon any nou!

Helena Bonals ha dit...

Zel, cal buidar el cap per tornar-lo a omplir!
Molt bon any nou!