Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

COMADIRA, Narcís, per al Dia Mundial de la Poesia, 21 de març del 2012

Quatre paraules, com les quatre pedres de la imatge del Dia Mundial de la Poesia. Les pedres arrodonides que són el que queda després de l'erosió del temps, la poesia que és un element abstracte, ferm i que no caduca. "Mig en somnis", com sol sorgir la poesia, entre la vigília i el son, metafòrics o no, un àngel diu a la veu poètica els quatre motius sobre els quals l'exhorta a fer poesia. "món, país, llengua, amor". El món que va malament, per un cantó. El país, amb el problema de la identitat que molts no senten. La llengua, tan feta malbé que li "trenca l'ànima". Quan ja no pot escriure més pel dolor, l'àngel li diu que faci servir el motiu de l'amor, relacionant-lo amb els altres tres motius, i que els poemes se li reproduïran de manera exponencial. Perquè l'amor és la base de la poesia, amb la poesia estimes i et fas estimar.