UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 11 de novembre del 2009

30.

Solitud: somni.
Discussió: esperança.
Pausa: recança.

FORMOSA, Feliu

El somni s’identificaria amb el futur, és en la solitud que s’origina, per mitjà de “l’ajornament”, que diu Kafka, en el refús a casar-se, per exemple. La recança, la pausa, amb el passat, que no deixa viure tranquil, a vegades: “l’absolució aparent” (també d'El procés), el passat tot sol és insuficient. L’esperança o discussió, es correspon amb el present, la vida en funcionament, allò que cal viure. L’acció, doncs, en equilibri entre la solitud i la pausa, de nou un entrepà de versos.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Tres versos amb una temàtica determinada per la relació causa-efecte.
De la solitud esdevé el somni. Per a poder somniar, un
element imprescindible és poder dispondre de temps no compartit amb ningú, temps per a poder deixar volar la imaginació i imaginar aquelles fantasies més increïbles que alegren l'ànima i ens donen vida.
Despés de tota discussió, la calma i amb ella l'esperança d'una millora o d'una pau pactada.
El pitjor moment, el de la pausa, que ens porta a la reflexió, a la raó i en definitiva a cercar les situacions dolentes que alguna vegada ens han fet mal i es transforma en rencança.
Una lectura una mica diferent a la teua, però també relacionada amb el temps i sobretot la vida en funcionament i els seus diferents estats anímics.
Espere que no la descartes del tot i no parle de Descartes, je,je(és broma)
Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

És clar que no la descarto, la teva interpretació, ni tampoc imposaria la meva. Hi ha un joc entre passat, present i futur, això sí. La veritat és que aquest haiku és difícil.