28.
Un so de flauta.
(Un parèntesi al centre.)
Un nou cometa.
FORMOSA, Feliu
Un entrepà fet de música i estrelles, amb un parèntesi, un descans per tocar de peus a terra. Entre la poesia i més poesia, la prosa, quina delícia. Després de la reflexió, l’acció, i viceversa. Temps i contrast, he llegit algun cop, per als humans, que no són pas cap déu, que ho sap tot d’entrada. Jo mateixa sempre remato els meus comentaris a l'últim moment, com ara.
Prejudicis
-
Les persones et pregunten si encara
escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
tam...
Fa 13 hores
2 comentaris:
Un so de flauta, un cant, un poema... acaba esdevenint una nova estrella al cel, però, que hi ha en el paréntesi que fa de rampa d'elevació?
Salut i Terra
Al parentesi no es deixa de sentir la música, sols s'agafa l'impuls per a intensificarla després i magnificar-la fins a convertir-la en la màxima apiració possible.
Mil gràcies als dos.
Publica un comentari a l'entrada