UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Si pertot deixes senyals,
com és que no et puc haver?

Si encara parles de nit
per què haig de viure despert?

Si no sento el pas del temps,
per què no em dius si tu el sents?

Si vull convertir-me en tu,
per què m'haig de desdoblar?

Si m'avinc a recordar,
per què m'haig de destruir?

Si has doblegat aquest full,
per què no em dius què segueix?

FORMOSA, Feliu Cançoner

El dret a la “pataleta”: si l’altre ha marxat però deixant senyals per tot arreu, si la nit, l’inconscient fan perdurar el seu amor, per què hauria de voler “viure despert”, o sigui, amb empatia, d'acord amb la vida tal i com la coneixem exteriorment? Si el temps no passa i la veu poètica no aconsegueix d’oblidar, si vol perdre la seva identitat en l’altre, per què ha de tenir dues identitats, la del dia i la de la nit? Si és d’acord a recordar, per què ha de destruir el que resta d’aquest amor? Per què l’ha deixat en la incertesa? Perquè la vida és així de dura, de cruel. Sort n’hi ha amb la poesia, per alliberar-se’n una mica.