Mantinc
un sord diàleg
amb el silenci
com perfum
de mimosa
tofuda.
La meva raó
no coneix
resposta,
però cada cor
té deu formes
de bategar
i no hi ha
cap veritat
que no tingui
set cares.
OLEART, Maria (Del llibre M'empasso pols quan beso la terra. Palma de Mallorca: Moll, 1983)
Poema breu però intens, espès com el “sord diàleg”, ple del pensament de l’ull poètic. “com perfum/ de mimosa tofuda”: de versos curts, però densos. La raó no entén res, l’enteniment no pot mostrar l’invisible. El cor té deu maneres de funcionar, de “bategar”: a poc a poc, ràpid, amb timidesa, amb força, amb sentiment, amb indiferència, amb odi, amb amor, amb pena, amb alegria... com a mínim. I la veritat té set cares, com les set arts, o com les vides d’un gat, o com un quadre cubista: les coses es poden veure sempre de més d’un costat, no és tot blanc o negre.
Trobada
-
Imatge lliure de drets dins Pexels
Com Zipi i Zape,
Starsky i Hutch,
Snoopy i Woodstock,
Mafalda i Quino,
Charles i Sebastian,
la meva morenor
sempre es ...
Fa 21 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada