UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Navegants solitaris

Si un vent bufés
podria hissar una vela.
Si no hi hagués una vela
en faria una de pals i de lones.
(Bertolt Brecht)

I arribà l'hora en què, per la gran por,
la vela, desplegada, no s'inflava.
Arreu pesava com el plom la calma
de la qual ens sentíem responsables,
i les mans no gosaven deixar el pal.

(Conreadors hermètics
d'hermètiques metàfores,
lliurats a l'hermetisme
per èpoques hermètiques
i hermètics monopolis.)

Queia una nit, que era com tantes altres,
i la calma excessiva persistia.
Cap explicació no era possible,
o no ens era permesa
o no ens la podíem permetre.

I manteníem hissada la vela.

FORMOSA, Feliu

Aquest poema ha de tractar la situació davant la Guerra Civil i la postguerra, l'hora de "la gran por". Hi ha una versió més reduïda del poema a Darrere els vidres, poesia 1972- 2002, sense l'estrofa del mig. Pel que fa a la cita de Brecht, ja ho diuen, si no tens la circumstància, te la busques. Si el vent de la llibertat bufa, s'ha de poder recollir d'alguna manera, amb pals i lones, fins i tot "si no hi hagués una vela" a mà. Davant "la calma excessiva" cal trobar una explicació, un sentit al nostre país, que no ens permetien ni "ens la podíem permetre", en aquella època. Cal mantenir hissada la vela per recollir el vent de la llibertat, doncs. L'estrofa del mig parla, segurament, de l'hermetisme dels poetes en aquella època, que deien les coses amb metàfores. Éren "navegants solitaris", a contracorrent.