Ansietat
Tot és boira
i ombra, nit mirada.
Quan dic terra
a la vista, em llancen arena
als ulls; quan dic tempesta,
no se m’endú el vent, ansiós
estilita d’un vaixell ancorat.
PORCAR, Josep
Les persones vivim envoltats de foscor. Entre la presó i les forces desencadenades. Quan volem tocar de peus a terra no podem. Quam volem volar tampoc. Som un vaixell disposat a salpar, però lligat a una columna ("estilita"), permanentment ancorat. Això és motiu d'ansietat per a la veu poètica, per a totes les persones en general.
Fa 15 hores
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada