4.
Preguntaràs si guardo la memòria
de tu, i et respondré:
foll d'impotència,
he assassinat el mar.
I no sabrà
ningú que ets el meu còmplice.
FORMOSA, Feliu Cançoner
Desamor entre dues persones. El mar és equivalent a l'amor, assassinat en les seves ànimes, del qual l'altre és còmplice, metafòricament parlant. Tot i haver-lo matat, hi ha malgrat tot un record de l'altre en aquest poema. O potser un alliberament, una petrificació definitiva, la d'un amor perdut per sempre.
Fa 2 dies
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada