Vida més alta
Vares tenir la copa de la vida
arran de llavis i bevent mories;
perdut el vi, secreta la ferida,
sofrint, plorant, més altament vivies.
VINYOLI, Joan
“Jo també he estat feliç”, pot dir el mite de l’Arcàdia, Et in Arcadia Ego. La veu poètica s’adona de com ha tastat, aconseguit la felicitat, i alhora l’ha perdut en consumir-se com el vi. Vi que és cos i ànima, alcohol i gust. Perduda la persona que el feia viure, només ell sap com, en sofrir i plorar aquesta felicitat perduda, viu “més altament”, en la poesia. En definitiva, gràcies a aquest amor perdut fa bona poesia. És el que jo en dic la productivitat artística de l’amor.
Fa 1 dia
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada