Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpant els murs en la tenebra espessa,
graó rere graó.
VINYOLI, Joan (fragment d’“El campanar”, dins Les hores retrobades)
L’esforç del poeta pujant penosament (en la tenebra) les escales del campanar, “cercant la inaccessible llum”, és sens dubte, la imatge del creador cercant la plenitud del poema. Bellíssim.
Som l'ombra i la claror
-
Aquarel·la de Carme Rosanas
dins del blog Col·lecció de moments
Títol manllevat d'aquest poema seu,
musicat per Xavier Pujol
Quan la pintura no pot
refl...
Fa 1 setmana

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada