Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpant els murs en la tenebra espessa,
graó rere graó.
VINYOLI, Joan (fragment d’“El campanar”, dins Les hores retrobades)
L’esforç del poeta pujant penosament (en la tenebra) les escales del campanar, “cercant la inaccessible llum”, és sens dubte, la imatge del creador cercant la plenitud del poema. Bellíssim.
Aurea mediocritas
-
Repte Poètic Visual 380 *Sol llunàtic*
Entre el desenfrè i la contenció,
entre l’exuberància i el que és clàssic,
o entre la prosa i la poesia.
Quan tots...
Fa 1 setmana

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada