Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpant els murs en la tenebra espessa,
graó rere graó.
VINYOLI, Joan (fragment d’“El campanar”, dins Les hores retrobades)
L’esforç del poeta pujant penosament (en la tenebra) les escales del campanar, “cercant la inaccessible llum”, és sens dubte, la imatge del creador cercant la plenitud del poema. Bellíssim.
Prejudicis
-
Les persones et pregunten si encara
escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
tam...
Fa 10 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada