Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpant els murs en la tenebra espessa,
graó rere graó.
VINYOLI, Joan (fragment d’“El campanar”, dins Les hores retrobades)
L’esforç del poeta pujant penosament (en la tenebra) les escales del campanar, “cercant la inaccessible llum”, és sens dubte, la imatge del creador cercant la plenitud del poema. Bellíssim.
Portem tanta boira als ulls
-
Repte Poètic Visual 364. *La tempesta*
dins Relats en català
Cel amenaçador, verd esperança.
Anar endavant, entre
clarobscurs que ofeguen.
Qui no ha cone...
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada