UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

(...)

Sense la fosca,
la llum seria vana.
Si no caminés sempre
a les palpentes,
no buscaria l’alba.

CORNUDELLA, Jordi El germà de Catul

El que res no costa, res no val. El moment més fosc, diuen, és l’últim abans de l’alba. No té mèrit, el qui d’entrada ja li surt tot bé. De fet, per a Pessoa, només venç “el qui mai aconsegueix”, perquè això denota que és molt exigent. En tot cas, només es va al cel de debò, si abans s’ha estat a “l’infern”. Les persones caminem sempre en la foscor de la caverna de Plató, buscant l’alba, que dóna sentit a aquesta foscor.