UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

1.

M’estima? No m’estima? Em romp les mans
i els dits, que m’he trencat, a l’aire engego,
tal com pel maig es fa l’endevinalla
trencant les fulles de la margarida.
Que l’afaitat mostri els meus cabells blancs.
Deixeu venir en tropell l’argent dels anys.
Espero, crec, que en segles no vindrà
vers mi la vergonyosa sensatesa.

Poesies inacabades
MAIAKOVSKI, Vladimir (Trad. Guillem Nadal)

Poeta del segle XX, no l’he escollit precisament per la seva relació amb la revolució russa, que, francament, no m’interessa.

En aquest poema els dits trencats, com les fulles de la margarida, són una metàfora del seu dolor d’amor, la seva eterna primavera (el mes de maig). Ja es pot fer vell, els cabells blancs, que confia no recuperar la “vergonyosa sensatesa”, el seny, per allò de la follia de l’amor, l’irracional, també en l’art, o precisament en l’art.