Reflexió

Després d’escriure un poema no tinc
la certesa de res, tampoc l’espero,
només sé que estic insegur, cansat
i descansat, content i satisfet.
Quan em pregunto: Qui podria dir
el que dic com jo ho faig? Em responc a mi:
Ningú, es clar. Ningú es poc canviar per
ningú. Jo puc ser ningú, però soc
el jo diferent del tu que llegeix.

Podràs dir, jutjar, discutir, debatre,
discernir entre el bé i el mal, comparar.
Tot ajuda a fer-me una opinió
i a fer el jo encara més independent.

Al capdavall sempre parlo de mi,
faig ras i curt i acabo aquí.

 

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Els poetes sempre parlen d'ells i amb ells mateixos, diuen. Cadascú és sempre cadascú, tothom té el seu estil, el seu to, que no és com un manual de jardineria. La incertesa que diu que té em recorda l'obra Les incerteses de Jaume Cabré. Hom escriu el que considera important, i si el que ha escrit val la pena ja es veurà. És bo prescindir de les opinions dels altres, però tampoc es pot matar tot el que és gras, aquestes també compten.