Tarot de Folgueroles IV_ L'Emperador

A l’ànima potser guardem un xic

la noblesa, escoltar el gust de les paraules,

el so, el ritme que penetra molt ensota

dels nivells conscients del pensament i el sentiment,

el poder de la paraula per guanyar disputes.

Pots pujar o baixar dels cavallets que criden,

quan s’acabin tots els sorolls i no s’assembli

la realitat amb la fantasia, el gat faci

ziga-zagues i giri al teu voltant

perquè no el trepitgis, tindràs farcida

d’enganys la veritat per descobrir.

Podríem ser home rellotge i controlar el temps

i el temps potser encara ens enganyaria.

Som en una cursa que ens persuadeix

entre aconseguir objectius o expandir sentits

tot buscant el nostre rumb a la vida.

Escoltar o xerrar, vet aquí el dilema.

Anem a l’oracle per saber del qui sent,

sense saber si sap tot el que ens cal.

I aquesta és una realitat, confiar

en la paraula que dictes i escoltes.

Depèn de creure al sí o al no de la promesa.

Sobre la il·lustració:

"Suport, energia, poder, rigor, pare, implacable, protector, petita pols de l’univers.
La Terra aquest tros de planeta que solca l’espai empaitant el pare Sol. Juntament amb la seva atmosfera ha fet possible el miracle de la vida" (dins La resistència).

Els continents i el mar, el sol i el cel estrellat, l'emperadriu i l'emperador, com les dues línies perpendiculars.

Sobre el poema:

Aquest poema parlaria molt de la poesia, amb "la noblesa", perquè fins i tot els qui no entren en ella saben que és molt important, i amb "escoltar el gust de les paraules,/ el so, el ritme". Fent referència a l'eloqüència, l'oratòria, amb "el poder de la paraula per guanyar disputes". 

Quan "no s'assembli/ la realitat amb la fantasia", "tindràs farcida/ d'enganys la veritat per descobrir": l'engany de les metàfores, les mentides que valen per mil veritats. La "cursa que ens persuadeix/ entre aconseguir objectius o expandir sentits", entre el materialisme, el sentit pràctic, i els versos. Viure o pensar, "vet aquí el dilema". "Depèn de creure al sí o al no de la promesa": els genis existeixen tan poc com els reis mags, he llegit alguna vegada, i "ningú es pren seriosament els poetes", una altra vegada.

La relació d'aquest poema amb la il·lustració de l'Emperador seria pel contrast entre terra i cel, entre el materialisme i la "nit estrellada d'un vers" de Margarit, de nou.