Als ulls que et miren
sempre és dolça i salada
l'illa de Buda.
DORCA, Jordi dins I encara els versos
Una illa que podria ser com l'illa del tresor de Margarit. I més encara perquè ho és tot, la dolçor i la salabror, es tracta d'un tros de terra al mig de l'Ebre quan arriba al mar, al delta. Els "ulls que et miren" serien una illa paral·lela, que també entremescla els dos costats de la mirada. Hi ha l'illa, la bellesa, i hi ha la veu poètica que l'esguarda. Un poema sense pèrdua, molt concentrat.
Entrades
9 comentaris:
Bona tria per celebrar la poesia!
Una abraçada!
Els poemes del Dorca sempre agraden.
fanal blau,
s'ho mereix, el Jordi.
Xavier,
el Jordi aconsegueix sempre aquest to líric que em captiva.
Felicitats per l'encert en la tria i en la glossa ....visca la poesia!
Elfreelang,
justament en el Dia Mundial no n'he publicat cap de meu!
Gràcies!
Bon haiku! Enigmàtic i suggeridor.
Joan Fontanillas,
jo també l'hi trobo, d'enigmàtic, tot i haver-lo interpretat.
Publica un comentari a l'entrada