UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 1 de març del 2015

El meu cos és una casa.
Un enterat diu que tinc les finestres boniques
i ma mare diu que tinc l'arrebossat suau
i el terrat endreçat.
El menjador és ple de sang,
continguda i bona,
i budells eficients
i òrgans que fan la seva feina.
Casa teva també és prou agradable.

SOLÀ, Irene dins Bèstia

La forma del poema és com el cos. Atractiu per fora, contingut per dins, funcional a més de bell. El poema d'algú altre que t'inspira el teu també és així. L'"enterat" seria el crític.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracies a tu he estat llegint alguns poemes seus i la presencia del cos fluidic (si aixo vol dir alguna cosa) en els seus poemes donaria per un estudi. Molt interessant. Merci!

Helena Bonals ha dit...

rocbru,
a mi me la va recomanar el Jordi Dorca.