Banús

de quants espills s'ha de desfer un home
per mostrar la bellesa del cristall?

de quantes pells haurà de prescindir
per assolir la nuesa de l'ànima?

quanta pedra, terra endins, cal picar
perquè en brolle la veta d'or més pur?

no hi ha dits per mesurar l'infinit,
ni hi ha nombres per comptar l'impossible.

l'home és un ésser opac per natura.

BARBERÀ, Elies Equilibrista


La fusta del banús, "de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria", serveix a la veu poètica per parlar del misteri d'opacitat que és qualsevol persona, i més un poeta. Mai serà prou transparent, ni el seu or serà fàcilment accessible. D'això es tracta. El que res no costa res no val.