UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 25 de gener del 2015

El rastre blau de les formigues (IV) de Ponç Pons


Més que posseir-ho, poder i saber-ho gaudir.

Del tenir al ser, que deia Fromm.


Com una plaga, la gent no parla pel mòbil, sinó amb el mòbil.

La gent, també, no frueix de la gent sinó amb la gent.


Aprendre a escriure mirant pintura, aprendre a pintar llegint.

Interpretar un quadre és una bona manera d'exercitar-se en l'escriptura. Il·lustrar un text és el mateix en sentit contrari.


En poesia no és bo qui més sent, sinó qui millor ho expressa i més fa sentir.

El sentiment viscut directament no genera bona poesia. És la forma posterior la que ho fa.


Defectes que, per contrast, accentuen les virtuts.

Trobar-te amb una mala persona et fa apreciar la que no ho és.


Grans autors que ens influencien sense ni haver-los llegit.

Sense pràcticament haver llegit Goethe, la seva biografia et pot fer vibrar.


Esperar la inspiració com si fos el metro o l'autobús.

Qui escriu això més d'un cop ha agafat la ploma i no l'ha deixat fins que no li ha arribat la vena.


Confonen profunditat amb seriositat i cauen dins l'avorriment.

Tots els estils menys l'avorrit, diuen.


Vell amic català.
-T'aguantes molt bé -m'ha dit-. ¿Que fas res especial?
-Gimnàstica cultural.

La gimnàstica cultural et pot fer més noble i innocent, i això et fa semblar més jove.


Dies sense ningú. Vent al cervell.

Els dies de soledat netegen el cap de cabòries.


Amb els seus intel·ligents diaris, Valéry fa certa aquella dita dels pagesos menorquins: "Qui s'aixeca primer, pixa allà on vol".

El primer poeta que diu una cosa pren la novetat als altres.


No hi ha hagut cap decepció, fracàs, desengany, misèria, tribulació que no hagi superat llegint, escrivint o passejant pel camp. La depressió és un clot que jo reblesc amb versos i lectures.

Milena Jesenska, nòvia de Kafka, deia el mateix de caminar pel camp.


El millor paisatge per escriure sempre és l'interior.

El que va de dins cap a fora és el que genera art.


Més que la seva obra, admiren la seva fama.

Qui escriu això ja coneix qui no llegeix el seu bloc però té gelos de l'èxit dels seus recitals.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

parles de mi?

Helena Bonals ha dit...

pons007,
ha, ha, no t'ho diré pas de qui parlo, però ho he constatat. Espero que no sigui el teu cas, ja que no puc saber-ho.

Helena Bonals ha dit...

Perdona, no m'havia adonat que tens el mateix nom o cognom que el poeta que comento!

Relatus ha dit...

És que voler escriure o pintar sense llegir o observar quadres és gairebé pedant. Bones frases, com sempre.

Helena Bonals ha dit...

Loreto, és poesia, no només són frases.