XIV

Ets el record d'un somni,
és a dir, potser no res.

Llavors, per què encara avui
és el teu nom un neguit que estimo?

Estimar un neguit m'ha estat la vida.

Amor prim per a volar sense repòs,
amor no compartit,
amor inútil en un redós de poeta,
amor per a ser llegit.

PARCERISA, Valentí dins Amor núvol, el seu darrer poemari

Un somni recordat, el d'un amor que és com si no hagués existit per aquesta mateixa paradoxa. Però el nom de l'altra persona, el que fa referència a la seva ànima, representa un cert patiment que el poeta tot i això estima, que ha omplert la seva vida com el primer amor de Vincent Van Gogh. Un amor tan poc material que li permet de volar com volen els xiprers com foc d'aquest pintor. Un amor "no compartit", no correspost. En el recer de l'obra, "un amor per a ser llegit", per transformar-se en poemes i arribar al lector. Aquell "excés de sentiment" del qual em parlava l'autor un dia, el que permet de dur a terme joies com aquest poema. Valentí Parcerisa sí que prova de reflectir la llum del sol amb la seva poesia.