No la que dónes, la flor que ets jo vull.
¿Per què negar-me allò que no et demano?
Temps hi haurà de negar
després que hagis donat.
Flor, sigues-me flor! Si et collís, avar,
la mà de la infausta esfinx, tu, perenne
ombra, erraràs absurda,
rere el que no donares.
PESSOA, Fernando, Odes de Ricardo Reis
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja
Que bell quan un home li diu a una dona que no hi vol fer l'amor perquè s'hi vol casar. Quan no li demana el cos, perquè la vol tota ella. És lliure de deixar-lo un cop se li hagi donat. Una flor no pot mai ser res lleig. Si un monstre l'acaba collint, se'n penedirà de no haver acceptat aquell que l'estima. El que a moltes dones els agradaria sentir.
Trobada
-
Imatge lliure de drets dins Pexels
Com Zipi i Zape,
Starsky i Hutch,
Snoopy i Woodstock,
Mafalda i Quino,
Charles i Sebastian,
la meva morenor
sempre es ...
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada