L'aire nostre
si n'és d'espès...
Això és
la contaminació:
l'aire,
allò que era el més subtil,
pren pes.
PARCERISA, Valentí A contrallum
L'aire contaminat que descriu aquest poema seria com l'espai que ocupa la prosa al costat d'aquell que ocupen els versos. La poesia és la forma de literatura més subtil, la que pren menys cos. La més elevada, la més musical, la millor.
Fa 2 dies
Entrades
8 comentaris:
Bones al·literacions. És ple de pes, aquest aire...si és tan dens.
Bon dia ;-)
Les al·literacions també fan una mica espès, cantireta!
Bona tarda.
Lleugera en la forma però espessa amb el fons, no?
Loreto,
com la superfície del mar.
Això explicaria perquè la prosa poètica es fa tan pesada, com un lleuger núvol tornat xafugosa pluja d'estiu :)
Anònim,
està molt bé el teu comentari, però podries presentar-te?
La prosa poètica, com la poesia allargada, no em solen atreure pas.
Disculpes, no havia comentat mai a blogger i no sabia ni on es posava el nom :)
rocbru,
benvingut!
Publica un comentari a l'entrada