UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 26 de setembre del 2013

Lluna

Quan la lluna plena
brilla sobre el mar,
els estels s'adormen.

En la lluna nova
les ones bressolen
fanalets daurats.

ALGUÉ VENDRELLS, M. Roser, Petiteses

Quan una obra mestra, rodona com la lluna, es projecta sobre nosaltres, els estels llunyans són absorbits pel contrast, i queden en un segon pla, com tot el que no surt a la superfície del cànon.

Al contrari, amb la lluna nova, quan sembla que no hi ha suficient inspiració i el "premi" queda desert, és quan podem admirar els estels reflectits en el mar de les obres oblidades.

13 comentaris:

novesflors ha dit...

Preciós poema i molt interessant interpretació.

Helena Bonals ha dit...

Sí que ho és, de preciós, novesflors! I molt concís.

Relatus ha dit...

Una bona tria. M'encanten els poemes senzills (però difícils d'escriure)

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
a mi em costa més d'escriure els llargs!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Preciós símil i perfectament explicat per tu Helena, tot i que tu i jo sabem, de fet ho sabem els qui escrivim que tan important per la literatura és la lluna plena com la nova i als teus escrits em remet.

Una forta abraçada

Vicent

Helena Bonals ha dit...

Vicent,
fas uns comentaris molt bons en aquest bloc!

M. Roser ha dit...

Caram Helena, no era conscient que els meus senzills poemes ( però difícils d'escriure , com diu la Loreto) poguessin inspirar uns comentaris tan reeixits com el teu, em sembla que jo no hauria estat capaç de fer-ho.
A mi la lluna plena, m'agrada molt, però la meva essència és més de lluna nova...
Moltes gràcies per aquest regal.
Petonets.

Glo.Bos.blog ha dit...

Un poema deliciós i una encertada interpretació.
Gràcies, Helena!

Glo.Bos.blog ha dit...

I, naturalment, gracies també a la M.Roser.

Helena Bonals ha dit...

M. Roser,
les coses senzilles són les més extraordinàries, diuen.

Helena Bonals ha dit...

Glòria,
espero que no sigui l'últim que li interpreto.

Calpurni ha dit...

Preciós poema i gran interpretació.

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, Calpurni!