La tarda és freda, giro els fulls
del llibre que llegeixo, a poc a poc,
mentre ignoro els batecs
que el meu cor assenyala
amb compassos de sang.
He llegit tants poemes
com les fulles que brosten
d'aquest abril d'ulls tèrbols,
i la sang no s'aquieta.
He escrit tantes paraules
com les ones que arriben
perdudes a la platja,
i em sento l'esperit
errant com una ploma
sobre el fred de la tarda.
XIRINACS, Olga. Dins Óssa Major. Poesia completa 1977-2009
La veu poètica gira els fulls del llibre que llegeix, els quals es relacionarien amb les fulles, els poemes llegits, fulles que surten als arbres el mes d'abril; tot això tant com amb les ones, les paraules que ha escrit, que arriben a la platja (dels lectors). Però aquests elements no fan que el cor deixi de bategar, ni que la sang s'aquieti, o sigui, que la vida deixi de fer patir, la inquietud del títol. Com a conclusió, se sent "l'esperit/ errant com una ploma", no hi veu tan clar com voldria, sinó amb els "ulls tèrbols". Tot i la duresa, és un poema molt ric en imatges poètiques.
Fa 1 dia
Entrades
8 comentaris:
Una inquietud molt natural, la d'aquest poema. Com més llegim i més escrivim, més ens buidem. Sense la inquietud no hi hauria regeneració.
Sílvia,
la meva inquietud m'ha dut a fer tres entrades avui! Va com va.
Es com si ens vulgues dir , que tot i els versos ja escrits, no n'hi ha prou encara... necessita més ! (no?)
M'agrada !!
artur, em sembla molt bona la teva interpretació! A mi també em passa.
Felicitats pel blog, pels poemes i els anàlisis. Són del millor que he trobat per la xarxa. Suposo que és la inquietud la que ens aboca a escriure i a llegir, cadascú a la seva manera, intentant calmar aquest esperit errant, una mena de daimon socràtic.
Joan,
gràcies pels elogis. Jo també em projecto en aquest poema.
Recórrer a l'Olga és sempre un valor segur, una font d'inspiració única. M'encanta.
porquet,
és dels poemes que li he comentat que més m'agraden. Vaig fent amb l'obra completa.
Publica un comentari a l'entrada