UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 12 de gener del 2013

Inquietud

La tarda és freda, giro els fulls
del llibre que llegeixo, a poc a poc,
mentre ignoro els batecs
que el meu cor assenyala
amb compassos de sang.
He llegit tants poemes
com les fulles que brosten
d'aquest abril d'ulls tèrbols,
i la sang no s'aquieta.
He escrit tantes paraules
com les ones que arriben
perdudes a la platja,
i em sento l'esperit
errant com una ploma
sobre el fred de la tarda.

XIRINACS, Olga. Dins Óssa Major. Poesia completa 1977-2009

La veu poètica gira els fulls del llibre que llegeix, els quals es relacionarien amb les fulles, els poemes llegits, fulles que surten als arbres el mes d'abril; tot això tant com amb les ones, les paraules que ha escrit, que  arriben a la platja (dels lectors). Però aquests elements no fan que el cor deixi de bategar, ni que la sang s'aquieti, o sigui, que la vida deixi de fer patir, la inquietud del títol. Com a conclusió, se sent "l'esperit/ errant com una ploma", no hi veu tan clar com voldria, sinó amb els "ulls tèrbols". Tot i la duresa, és un poema molt ric en imatges poètiques.


8 comentaris:

Sílvia ha dit...

Una inquietud molt natural, la d'aquest poema. Com més llegim i més escrivim, més ens buidem. Sense la inquietud no hi hauria regeneració.

Helena Bonals ha dit...

Sílvia,
la meva inquietud m'ha dut a fer tres entrades avui! Va com va.

artur ha dit...

Es com si ens vulgues dir , que tot i els versos ja escrits, no n'hi ha prou encara... necessita més ! (no?)
M'agrada !!

Helena Bonals ha dit...

artur, em sembla molt bona la teva interpretació! A mi també em passa.

Unknown ha dit...

Felicitats pel blog, pels poemes i els anàlisis. Són del millor que he trobat per la xarxa. Suposo que és la inquietud la que ens aboca a escriure i a llegir, cadascú a la seva manera, intentant calmar aquest esperit errant, una mena de daimon socràtic.

Helena Bonals ha dit...

Joan,
gràcies pels elogis. Jo també em projecto en aquest poema.

El porquet ha dit...

Recórrer a l'Olga és sempre un valor segur, una font d'inspiració única. M'encanta.

Helena Bonals ha dit...

porquet,
és dels poemes que li he comentat que més m'agraden. Vaig fent amb l'obra completa.