Quan sigui dalt del far enviaré
senyals de foc als mariners perduts.
Enfilats a l'escala de cargol
vindran a veure el cor del diamant,
on el meu cos s'oblidarà del fred
i la boira es fondrà des dels ulls
baixant pel pit com una onada tèbia.
Brillant frontera de la nit
quan puja la tempesta
i el mar del Nord tremola contra el dic.
XIRINACS, Olga Amsterdam 1991, dins Óssa Major. Poesia Completa (1977-2009)
Sembla un poema al·legòric. Ser dalt del far pot ser metàfora alhora de la torre de vori on viu la poeta, tant com de la mateixa poesia, que envia "senyals de foc als mariners perduts", als lectors que omple de saviesa. Aquests lectors "vindran a veure el cor del diamant", el cor del poema, i amb això la veu poètica "s'oblidarà del fred" per uns moments. "Brillant frontera de la nit/ quan puja la tempesta", ho és la poesia redemptora de l'autora.
Fa 2 dies
Entrades
12 comentaris:
Quan hi ha una trobada d'esperits, ja sigui autor-lectors, com qualsevol altra trobada que es produeixi a la vida, la frontera de la nit sempre es fa brillant.
Sempre necessitem d'algú que encengui fars.
Gràcies Olga, Gràcies Helena.
HOLA NOIA,
Crec que j et vaig comentar un dia , ja fa dies, que a la llista d'autors t'hi falta e de Júlia Costa ... que hi hauria de ser per mèrits propis... pensa-hi !
Ben amistosament
Sani
Carme,
gràcies a tu, que també n'encens, de fars.
Sani Girona Roig,
ja ho tindré present!
Visualment és molt ric aquest poema, no para de transmetre imatges molt inspiradores. Ara bé, l'al·legoria permet múltiples lectures...
Joan,
jo ja n'he vist més d'una lectura, em sembla. Molt ric el poema, és veritat.
Com diu un dels comentaris anteriors, es un poema molt ric en imatges... i seguir la teva interpretació m'ajuda a descobrir-les !
Bona nit, Helena !!
Un plaer gaudir de les poesies de l'Olga Xirinacs!
Tot i que el poema permeti altres lectures la teva la trobo molt encertada. Com sempre
artur,
estic contenta que et serveixi el meu comentari.
glo.Bos.blog,
quina altra lectura hi veus?
Trobo tan bell el poema d'avui que no goso posar massa paraules meves que semblen grolleres al seu costat.
porquet,
per trobar un poema tan bell me n'he hagut de llegir molts d'altres de l'autora que no m'han agradat tant. Celebro que t'entusiasmi.
El far, real o no, és una figura que sempre m'ha cridat l'atenció.
Jordicine,
a mi també m'agrada molt la imatge del far, com al Sonet CXVI de Shakespeare.
Publica un comentari a l'entrada