D’absència tremole en la mà que no em toca.
No hi ha carícia més fràgil.
PORCAR, Josep. Fragment de Poeta i mussol, piulades al vol. Dins Salms. Blog de Josep Porcar
La carícia que més desitgem, que ens fa tremolar, és la que no ens toca, paradoxalment. És la més sublim, fràgil de totes. La carícia sempre és superficial, però pot ser senyal de profunditat alhora.
Fa 2 dies
Entrades
19 comentaris:
Em toquen les paraules de Josep Porcar i les teves... i jo diria més encara, aniria una mica més lluny que tu:
Si la carícia no és, també, senyal de profunditat, malgrat ser superficial i a flor de pell... no és carícia.
Estic molt d'acord amb tu, Carme, de fet és el que volia dir amb "pot".
Ho trobo molt sensual ...com una cosa tant petita fa sentir tant...
Artur,
tan sensual com això?:
VIII
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d’una carícia!
[1936]
Carles Riba. Del joc i del foc
Temem d'emoció sols en desitjar-la!!!
ai volia tremem
Molt maco Joana, l'emoció sempre ho és.
L'amor no té límits, fronteres ni gàbies.... ni suficients paraules per explicar-lo !
Ets una mestra trobant els textos adeqüats .... M'encanta !
Tan poques paraules, tan ben dites.
I tan ben explicades.
La idea és profunda, però jo la carícia la vull sentir sinó corre el perill que l'idealitzi i quan la senti no noti res.
Em sobta el teu comentari, Sílvia, no hi havia pensat.
Gràcies, Helena. Com sempre, una visió enfocada de la imatge poètica. :)
Sílvia, jo també prefereixo que em toquen, però a vegades... ;)
Josep,
estic d'acord amb tu també. A vegades val més la pena una carícia virtual que mil de reals.
Helena,
Faig un vol pel teu blog i em costa marxar-ne.
Ah, la poesia...
GLÒRIA,
moltes gràcies! La poesia es fa irresistible, oi?
Ais nenes... Carícies en la mà de Porcar, bellesa en aquest bloc, i entre tot la poesia, que ens fa més humanes. Me trec el barret i les ulleres, Helena!!
Jo també em trec el barret (no duc ulleres) amb la teva poesia, cantireta. La majoria de les vegades no hi sóc a l'altura.
L'absència pot estremir-nos més que qualsevol sensació al tacte. Ara bé, absència de quelcom conegut i perdut o absència de quelcom desitjat però aliè a les nostres experiències passades? Hi ha molts tipus d'absència com també hi ha molts tipus de tremolor.
Bona reflexió, Joan. Era un comentari que mancava, molt absent.
Publica un comentari a l'entrada