Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes amb el cava.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l’altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l’instant no tornarà mai més.
MARGARIT, Joan. Es perd el senyal
Més junts que no pas agafats físicament, els protagonistes del poema celebren amb cava aquesta proximitat, tots dos alhora reflectits en els ulls de l'altre respectivament. "Un home i una dona, en un instant,/ poden equivocarse", pecar, però aquest error, en durar un instant, en no repetir-se ni durar eternament, és absolutament insignificant, ja que no som eterns. I alhora aquest instant és important, i s'enyora, perquè efectivament "no tornarà mai més".
Fa 8 hores
Entrades
15 comentaris:
ai els instants irrepetibles! brindem per viure cada minut i cada segon!
Si tots els instants fossin irrepetibles, ja no ho serien, d'irrepetibles!
M'agrada això de mirar la llum en l'altre, eixos instants si són eterns
Els instants ja no es tornen a repetir, però el record els evoca.
rosana,
jo diria que són instants immutables, no eterns.
Glòria,
és veritat el que dius. El record que es pot fer art.
És la màgia dels instants, que són efímers. En alemany hi havia una dit que deia: "Einmal ist keinmal", una vegada és cap vegada. Suposo que és una manera simple de mirar els moments que si no es repeteixen sembla que no hagin existit del tot, i queden en el pòsit de la memòria com a records singulars.
Sílvia,
doncs a vegades una flor sí que fa estiu!
Son aquells instants que sempre mes recordarem amb nostalgia , sabent-los irrepetibles...
Bona setmana, Helena !
Artur, penso com tu. Els instants poden ser tan importants que mouen tota una vida.
Margarit, sempre a punt.
Sí, sempre a punt, com el xampany.
Bitllet de tornada estripat, oi?
cantireta,
sí, no hi ha possibilitat de repetir l'instant.
Publica un comentari a l'entrada