Amb les meves tisores per tallar
com roses les paraules,
vaig haver de buscar forats de temps.
Els trobava en bars suburbials
després de les visites a les obres.
Forats de temps. He acabat per viure-hi.
Ara veig, dret encara, el que queda d'un mur.
Davant la seva estructura fosca,
desarborada, he entès la meva vida.
MARGARIT, Joan. Es perd el senyal
Quan escrius poesia generalment et fas un tip de retallar el que no vols dir, talment com se seleccionen i es tallen les roses. El poeta del títol, escrivia a estones lliures en les visites a les obres, cercant "forats de temps" que han acabat sent tota la seva vida, ara jubilat. D'aquest passat en queda un mur desarborat i simbòlic, però a través del qual la veu poètica és conscient de com l'arquitectura l'ha dut a la poesia.
Fa 8 hores
Entrades
8 comentaris:
Jo també vull que els meus forats de temps s'eixamplin fins a poder-hi viure. Trobo molt interessant la connexió entre l'arquitectura i la poesia de Margarit, com les ha aconseguit integrar.
Penso igual que tu, i que Margarit. Jo també voldria ser només poeta, "que moriràs sense una pesseta".
Bon poema del poeta/arquitecte
I la teva interpretació del poema tan bona com sempre, Helena!
top [url=http://www.001casino.com/]free casino games[/url] brake the latest [url=http://www.casinolasvegass.com/]casino bonus[/url] unshackled no store hand-out at the leading [url=http://www.baywatchcasino.com/]casino online
[/url].
Ben casual que hagim triat un poema del mateix últim i preciós llibre de Joan Margarit!
Bones Feste, Helena!
Glòria, el que publiques tu, jo també l'he penjat i comentat una mica més endarrere.
Un entramat arquitectònic molt encertat el teu, Helena!
Joana,
és que aquest autor me'l conec molt. Dec haver anat a uns dotze recitals seus.
Publica un comentari a l'entrada