I ets ben segura,
causa perenne, rosa
empedreïda.
Karsten dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La "causa perenne", que no desapareix mai, és la "rosa empedreïda", apoderada d'un costum, un vici, una addicció, els de l'amor. La rosa en el fons seria la poesia, aquesta sí que és ben segura. Hom és artista fins la mort. Però la idea de l'amor també pot perdurar.
Fa 5 dies
Entrades
9 comentaris:
Ens agrada molt. Excel·lent, Helena.
Excel·lent ho és el teu poema, Jordi.
Les causes sòlides sempre acaben per solidificar i si a més són justes i belles, s'hi queden per sempre com testimònis fòssils.
Enhorabona a tots dos!
Joana: si les causes són sòlides no els cal solidificar!
M'agrada el poema i com l'interpretes, un tàndem perfecte!
Sílvia,
m'agrada això del tandem. Conec l'autor!
Sort de la teva interpretació... un cop més anava un xic perdut jo!
Estic contenta que la meva interpretació et serveixi, porquet!
Publica un comentari a l'entrada