Desig

Rere llampecs incerts, la nuvolada
estén un vel de pluja, que m’abriga en la nit
suau. La meva vida, nua com la gebrada,
rebé el sol del desig com una fuetada
i l’amargor dels dies amb un obscur delit.  

PÀMIAS, Jordi                                                    

La incertesa dels llamps, que poden caure a qualsevol lloc, com la inspiració, com el desig. La pluja, estant a la intempèrie de la nuesa de la veu poètica, abriga fins i tot, protegeix. Protegeix del "sol del desig", l'amor que es presenta com una fuetada, com un llamp, amb dolor, tot i provenir d'aquest sol, metafòric. Alhora, "l'amargor dels dies" fou omplerta de delit, la poesia del desig omple la prosa de la vida. No hi ha res com aquest desig per crear.