Persona Altament Sensible
-
MADOZ, Chema
Aguja, pluma
Vull l'alba en el que em costa,
i la posta en el que desitjo.
Em mou més el goig
que no el plaer.
Obstinadament amateur
i no pr...
Fa 19 hores
7 comentaris:
Molt suggerent; hi veig també la solitud de l'ós que trepitja sol la neu verge.
Ben pensat, Sílvia, els óssos van tan sols!
Caram, força trist.
Però realment reflecteix una doble solitud, la de la neu que ja s'esllangueix i la dels óssos, habitants nouvinguts a les nostres mutanyes, solitaris i escassos.
Porquet: és trist com és trist fer-se gran.
Digues-m'ho a mi!
Trist és fer-se gran, sobretot quan tens ganes de viure.
Publica un comentari a l'entrada