T'espero encara.
Envia'm la paraula
cel, la més blava.
KARSTEN. Dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La veu poètica espera l'altra persona, com si es trobés assegut en un bar i l'altra no hi fós, però el cert és que l'espera ha de ser de molt de temps, de tota una vida. Espera l'amor que no es pot fer realitat, que és immaterial i blau. Que vulgui que li enviï "la paraula/ cel" és perquè per escrit és més romàntic sempre, segurament inclosa dins d'un vers aquesta paraula. El lirisme d'aquest poema em colpeix, és molt semblant als poemes d'Edat Roja de Margarit, els millors que he llegit mai.
Fa 1 setmana
Entrades
8 comentaris:
Em fa l'efecte que en aquest bar tancaran tard.
Potser empalmaran amb el dia següent i tot!
Hi posarem paciència.
Com sempre, una interpretació que m'encanta (personalment jo solet en sóc incapaç)
preciós!
Coralet
Jordi: la paciència deu ser mare de l'art!
Porquet: si jo puc tu també, amb l'afició que hi tens!
Coralet: si ho trobes preciós és culpa del Jordi, bàsicament.
L'esperança mai mor.
Enhorabona a tots dos!!!
Enhorabona al Jordi.
Publica un comentari a l'entrada