Fa 2 dies
dissabte, 3 de març del 2012
Pels ulls. Als llavis.
No espill. He viscut
segles d'amor sens tu.
KARSTEN per als Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
"L'amor entra pels ulls i els ulls el xerren", diu una de les dites que ha recollit Víctor Pàmies. Podríem afegir que els llavis, amb el bes, el poden manifestar. No en un espill, no és pas en la poesia, sinó que és real. La veu poètica ha viscut segles d'amor, en una hipérbole, sense la poesia. És molt més real aquest amor que qualsevol poema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
10 comentaris:
Ras i curt... i bo! Bon cap de setmana!
El poema és molt bo, i el meu comentari voldria fer-li justícia!
Gràcies, porquet!
Helena, perdona. He fet números i jo diria que el mot "segles" hauria d'anar al segon vers.
Jordi: és veritat! Però a la segona línia no hi cap. És una llàstima. No sé si es podria apriar.
Un altre excel·lent comentari. Lluiria molt en una presentació.
Una abraçada.
En una presentació lluïrien tots els seus poemes! M'agrada molt de comentar el Karsten.
Un altre tàndem en bonic, eh Jordi!!!
Fantàstics tots dos!!!
B7s
Un altre tàndem en bonic, eh Jordi!!!
Fantàstics tots dos!!!
B7s
I tant, Joana. I quin tip de pedalar! No caldrien les Aerolínies, oi?
Estaria bé un tricicle, posats a demanar.
Publica un comentari a l'entrada