UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 8 de febrer del 2012

A casa nostra,
un paisatge és un quadre,
o si es vol una postal:
una superfície limitada i plana.
Llavors, l'essencial
(allò que determina la mirada de l'artista)
és enquadrar,
posar el marc,
decidir les renúncies:
què queda dins el quadre i què queda fora.
Com retratar aquí
un espai esfèric,
allò que t'envolta per totes bandes,
allò que no admet renúncies,
allò que no és possible enquadrar?

Paisatge al desert Namib, el primer
capvespre, quan tot era nou i tot possible

VILLATORO, Vicenç L'espai immens. Quaderns de Namíbia


Davant el sublim, l'incommesurable, com s'hauria d'emmarcar una vista? Com es pot contenir el desert en una imatge, en un quadre o postal? L'artista i el seu marc queden petits, l'essencial, l'invisible no es pot copsar, tampoc en aquest poema. A vegades l'aigua no cap en una gerra, però malgrat això continuem escrivint.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Un retrat ben desitjable per tothom!!!

Helena Bonals ha dit...

Sí, Joana, a tothom li estaria bé un retrat com aquest, desbordant.