Damunt de la sorra
són les paraules perdudes
que la mar devora.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
PALABRAS PERDIDAS
Sobre la arena
las palabras perdidas
que el mar devora.
MUELA SOPEÑA, Ana
Com arena coberta per la immensitat del mar, els poemes, els versos, les lletres, són sobrepassats per la poesia. Poesia que seria com voler fer cabre el mar en una peixera, la del poema. Les paraules en els llibres es faran velles, però la poesia roman, com quan se sabia de memòria. Allò més intel·lectual no hi pot fer res davant la força de l'art.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
Toc, Toc... Bona tarda. Avui és dissabte, ah! que ja ho sabíeu? Ja, però, potser el que no sabeu és que demà diumenge fem un #esmorzarblocaire a la #FMB i he pensat que havia de venir a dir-vos-ho perquè estic segur que no us el voldreu perdre. Serà a les 10 del matí i després anirem plegats a dir la nostra davant del TSJC amb #escolaencatalà
Vindreu, oi? Què no sabeu on és? Cap problema, aquí teniu l'enllaç a l'esdeveniment al facebook, on no només hi ha l'adreça, sinó que a més us hi podreu apuntar. Fins demà a la Fàbrica Moritz Barcelona
Ronda de Sant Antoni, 39, 08011 Barcelona
http://www.facebook.com/events/270364776365427/
... que la mar devora, però renovella contínuament.
Molt bé, Rafel. És ben veritat que el mar renovella constantment!
Publica un comentari a l'entrada