Davall de la lluna
tantes mentides de cera
al bell mig dels somnis.
MUELA SOPEÑA, Ana. Traduït al català per Pere Bessó
*****
MENTIRAS DE CERA
Bajo la luna
las mentiras de cera
entre los sueños.
Dins Laberint de pluja
L'escaiença de la llum de la lluna amb la d'una espelma és la que permetria aquesta associació amb la cera. Les mentides de cera serien les de l'art, que diu mentides que valen per mil veritats, l'efecte de les quals es fon amb el temps. Els somnis tenen molta relació amb la lluna, són inaccessibles com ella, s'hi troben a sota, il·luminats per ella. La lluna sempre ha donat molt de joc en art i poesia. Un haiku molt dens.
Fa 1 setmana
Entrades
9 comentaris:
Aquest cop m'ha encantat molt més llegir el teu comentari que el haiku en qüestió. Li has donat una visió fantàstica. M'has permès anar una mica més enllà del que jo bonament entenia llegint-lo. Gràcies!
La lluna riallera
mira els amants
fent jocs de mans.
El porquet: moltes gràcies, en poesia només s'hi troba el que s'hi porta.
montse: molt rialler, alegre, el teu haiku!
Entre les mentides de cera la flama de la veritat que crema tot el que ha de cremar...
Des del far nit bona.
onatge
Molt bona, onatge. Però les mentides també cremarien.
Jo l'entenia com que la cera pot agafar mil aspectes diferents com les il·lusions somniades.
Una abraçada, Helena!
Polonia: que tens bloc?
M'agrada molt la teva interpretació!
La flama efímera i la lluna sòlida susciten comentaris profunds.
El teu comentari també és profund, Olga.
Publica un comentari a l'entrada