UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 14 de gener del 2012

Els ulls dels boscos

Els ulls dels boscos m'inspiren
en la màgia de les cavernes.
Però la ciutat noctàmbula
m'emporta enmig de les ombres
a través dels espais de bellesa
subterrània.
On es troben ambdós mons
escric la cançó de l'univers.


MUELA SOPEÑA, Ana. Traduït al català per Pere Bessó


*****

LOS OJOS DE LOS BOSQUES

Los ojos de los bosques
me inspiran en la magia de las grutas.
Mas la ciudad noctámbula
me lleva entre las sombras
por espacios de belleza subterránea.
Donde se encuentran ambos mundos
escribo la canción del universo.

Dins Laberint de pluja

En la sortida del metro és on es troben els dos móns, el subterrani i el que porta a sortir de les cavernes: en aquest punt és on es troba la creativitat, metafòricament, on s'escriu "la cançó de l'univers". El punt on es troben els boscos i els "espais de bellesa/ subterrània" (si és que això  pot ser). Sol passar en els poetes que fan bell allò que en principi no ho és.

2 comentaris:

Rafel ha dit...

Casar natura i ciutat, un gran repte. La poetessa allà intenta trobar un lloc on la màgia és universal.

Helena Bonals ha dit...

Rafel: la poetessa se n'ha sortit!