Llenç solar

Per a l’Anna

Algú em va dir que el nostre amor ferotge

seria un mar de llum i de tendresa,

com un quadre en un bell matí de boira

que enyora l’amplitud d’un llenç solar.

Durant molts anys t’he estat buscant en somnis

al llarg de matinades intangibles

que naixien al cor de cada platja.

No hi havia a l’arena cap petjada

ni un sol bes dels teus llavis, vent del nord,

que m’oferissin, plenes, les onades.

Cap indici d’un dia que comença

amb la llum i el color que tens als ulls,

cap regne ja perdut a les fronteres

de la terra amb un cel fet d’ambre gris.

Vindrà l’hivern constant que ja m’espera

després de tots els mars del teu oblit.

CLARÀ, Israel. Pluja de nit

"Llenç solar": la poesia que es troba en un quadre (el poema), en un bell matí de boira", la prosa. També les "matinades intangibles" serien la poesia. "Durant molts anys t'he estat buscant en somnis": ella ja era en la seva obra. "No hi havia a l'arena cap petjada" ( li va costar de trobar-la). "Cap indici d’un dia que comença/ amb la llum i el color que tens als ulls": són uns versos molt lírics, que connoten que ella és per a ell un gran amor. Encara que la relació s'hagi acabat, perdura com l'"ambre gris". "Vindrà l'hivern" en què l'oblit d'ella li farà estimar-la més encara, "l'hivern constant" de la seva constància en estimar-la.